divendres, 26 de juny del 2009

Això és el que hi ha

Adéu....

Ha marxat deixant un adéu en forma d' entrades que s' han quedat sense concert. Les entrades més cares del món per escoltar un 'fantasma' en vida, (o almenys amb aquesta aparença, de petita, imaginava els fantasmes quan no portaven el llençol damunt) ara, sense vida.

"Això és el que hi ha", diu el nom del que havia de ser l' últim concert. I com una presa de pèl, 'el que hi ha', el que ha quedat de tot 'això', són les entrades milionàries reconvertides amb estampetes del record d' una mort no anunciada.

Ell, el negre més blanc de la història; el que pensava que ser negre era un taca en el seu expedient; no sabia que, igual que les taques més grosses, ell sempre destacaria en el gran llenç del món. Si era negre, el fons sempre seria blanc. Si era blanc....el fons sempre seria negre. Com no es va adonar d' aquest carisma?

Parlava d' un món millor, ple de mil fantasies, on els nens no haguessin de créixer i transformar-se en els abominables 'adults', aquells monstruosos èssers, culpables de les grans desgràcies dels nens. Parlava d' un parc infantil planetari. Parlava....d' una utopia. Com ell mateix. Ell va ser la seva pròpia utopia. I com sempre passa amb aquestes concepcions ideals, no es fan realitat. Amb diners va intentar comprar els seus somnis, però les utopies no tenen preu. Ni tan sols la bombolla d' oxigen que va adquirir, li va donar la vida que la contaminació que respirem la resta de la humanitat, sí ens dóna.

Tenia jo set anys, quan una nit va aparèixer en el televisor de casa, per explicar-me què era la por. Durant moltes nits, el llum encès del passadís i la porta oberta del dormitori dels meus 'sacrificats' pares, van intentar combatre els zombies monstruosos que volien entrar a la meva habitació. Sí, Thriller em va explicar com ningú, què era la por...gràcies pel detall, Michael, encara que et confesso que no calia.

Només vull dir que aquestes seran les meves darreres actuacions a Londres. Quan dic que això és el que hi ha (This is it), això és el que hi ha! Interpretaré les cançons que els meus fans volen escoltar. Aquestes seran les últimes funcions en les que es baixarà el teló. Això és el que hi ha i ens veiem al Juliol.”

Bé, el juliol no ens veurem, Michael, perquè com deies en la lletra d' una de les teves cançons, gone too soon...'se'n va anar molt aviat'.

Em permeteu aquest petit fragment d' un conte que segur que ja endevineu abans de començar?

" Campaneta va escampar tot de pols màgica sobre el vaixell i van sortir volant per portar la Wendy i els seus germans cap a casa. Quan per fi els van deixar, Wendy li va oferir quedar-se a viure amb ells, però en Peter va respondre:
- Si em quedés aquí creixeria i mai més podria tornar al país de Mai Més, Wendy - I dit això, se 'n van tornar ell i vaixell cap al país de Mai Més
."

Això és el que hi ha... el setè dels Jackson per fi ha fet realitat la seva utopia. Aquest món era massa real pel Rei del Pop. Fins Mai Més, Michael. Si existeix aquest país, allà ens hi retrobarem.

Earth Song Michael Jackson
http://www.youtube.com/watch?v=QlyE5diR_fg
On ens hem equivocat?

dissabte, 20 de juny del 2009

Boig d' opinions

Una frase seva me'l va precedir.
Una sola frase, simple, deixarà molts enigmes i poques respostes repecte a la persona que la cita. Però una frase, pot ser l' aperitiu que irremeiablement obri la gana, i les ganes, del que hi ha darrera l' oració.

Encara que ignoressim que Denis Diderot, va formar part de la important obra anomenada Encyclopédie. Que va ser escriptor. I que en essència va ser filòsof...filòsof amb un marc històric perfecte per filosofar. ("El món s' havia tornat boig", segons paraules del seu secretari. Denis Diderot va conviure amb una època de canvi, on la filosofia germina amb comoditat).

Encara que ignoressim una biografia que val la pena no ignorar, amb una sola frase d' ell, ens adonariem que som davant d' algú especial. D' aquelles persones que es fa necessari que després de la primera frase, vingui la segona. I tot seguit, la tercera...i es que són paraules que 'ataquen' directament a les emocions, i obliguen a sacsejar pensaments.

Joseph Joubert, el secretari esmentat abans, en certa ocasió comentà perquè Diderot provocava aquest efecte amb les seves declaracions:
"Ell estava boig; no pas com el que està boig del cap, però ell estava boig d' opinions"

El biògraf de Diderot, André Billy, va fer una descripció de l' efecte que, segons ell, un Diderot de 65 anys va causar sobre Joubert: " Un model que el va marcar. Fatigat, desencantat, però el cervell sempre en ebullició".

Opinions boges....plenes de sentit comú. És possible? Conèixer a Diderot ho fa possible. Valorem-ho sinó amb aquestes paraules del Passeig de l' escèptic:
"L' Eros no només es per practicar, sinó també cal llegir-lo, perque amb aquesta mena de llibres es riu molt, i a més, es pensa poc". Amb línea amb aquest pensament, un dels articles de l' Encyclopédie, començava diguent:

"Fruïr, és conèixer". (Bona frase per cuinar en el nostre cervell..)

Ramon Alcoberro, professor de la Universitat de Girona, en la seva tesi doctoral, opina que hi ha un Diderot per a cada moment, que és possible recollir una observació seva, mai banal, per a cada circumstància de la vida. Que gosa investigar l' altra cara de les coses amb curiositat quasi infantil.

...Gosadia per no conformar-nos amb la cara que se'ns posa al davant...si hi ha davant, també hi haurà darrera, oi Diderot?

La frase que me'l va presentar:
"S' ha d' exigir de mí que busqui la veritat, no que la trobi".

Busquem doncs; amb gosadia; amb curiositat quasi infantil. Potser, fins i tot, arribem a trobar el que busquem.

Nightwish Sleeping
http://www.youtube.com/watch?v=l72vDJ9tsog
Fins que no quedi res a dir...

dissabte, 13 de juny del 2009

Dolça o amarga?

"Dolça xocolata, amarga al paladar, dolça a l' ànima".

Per què no parlar en aquest bloc, d' una gran seductora d' homes, -d' homes i de dones, com em recordaria certa diputada..- (de fet, les estadístiques diuen, que és més seductora de dones que d'homes): La Xocolata.
O es que només pot ser producte exclusiu dels blocs gastronòmics? Percebo en aquest producte més matisos dels que la gastronomia pot donar cobertura...sí, 'cobertura' és la paraula més escaient parlant de xocolata..

Mata les penes -o almenys les adorm-, excita el paladar..-i diuen que més coses-, ens evoca records d' infància....
Potser sí que van estar encertats els antics asteques al considerar-la "regal dels déus". La ciència ha avalat l' opinió d' ells, batejant la planta del cacau amb el nom Theobroma (en grec, broma deriva de les paraules que signifiquen aliment i theo: dels déus).

Si ens fa falta una proba de fe per creure en l' existència d' un èsser superior, només cal que obrim l' armari o la nevera, i contemplem durant una estona, la tauleta fosca que alimenta déus i mortals.

La cara més fosca d' aquest aliment fosc, com sempre, són els interessos econòmics que es creen al darrera. Els petits productors africans, han tastat el sabor més amarg d' un fruit que alimenta déus...i enverina algún altre èsser espiritual -o serà carnal?- més despietat; cobdícia?

I es que la relació entre xocolata i poder ve de molt lluny. Va ser avantpassada del nostre flamant euro -perdoneu la ironia-, i de qualsevol altra unitat monetària. Amb una llavor de cacau, els asteques es proveïen d' un bon tomàquet, i amb 200 grans de cacau, ja tenien un senyor gall d' indi per posar a taula.

Deixant a banda les connotacions més amargues de la xocolata, dèiem al principi, que és molt rica en matisos. D' aquest fet, en donen proba els catadors de xocolata. A mesura que la peça es desfà lentament sobre la llengua, les diferents varietats de xocolata deixen anar els secrets d' una personalitat plena de tonalitats i subtileses.

Aquest gran ventall de percepcions sensorials són les que fan de la xocolata, una seductora...no sé si de saviesa, però del que sí n' estic segura, és que els savis també són seduïts per ella.


Com anar al cel i tornar-Els Pets
http://www.youtube.com/watch?v=aJYVn0pfU44
un amor dolç...


divendres, 5 de juny del 2009

Aficions

"A mí m' agrada ser aficionat. Escriure per ofici és un dels grans perills de l' escriptor. Quan un aconsegueix un estil, un to i una música i es manté fidel a ells...això pot no ser bo. Així que intento ser un escriptor sense ofici, que està aprenent coses continuament".

Reflexionant amb aquest 'raonat' raonament, no deixo de pensar, que l' última frase és molt aplicable a la vida en si. Viure sense ofici de viure. Viure aprenent continuament a viure. Una bona manera d' evitar l' estancament a una rutina que entumeix la nostra inclinació natural a la curiositat i la passió. Com molt bé definia la mateixa persona "la nostra vida és el que un llegeix, veu, experimenta, escolta, és allò que un va somiar, allò que li van explicar, el que va imaginar o va entreveure. Tot això és vida. La imaginació ajuda al observador, complementa".

El propietari d' aquestes reflexions, és un professor llicenciat en Filologia Hispànica, que un bon dia -molt bon dia- va decidir fer públic que també és un escriptor. I el públic li va reconèixer. La seva primera novel·la va ser guardonada amb el premi de la Crítica i el de Nacional de Literatura. Juegos de la edad tardía va presentar al públic a Luis Landero.

La crítica el defineix com un escriptor d' estil ple de precisió i de troballes verbals.
Una troballa verbal, per exemple, és dir que "cal aconseguir expressar amb precisió el que és subtil, i amb ambigüitat el que és evident". Landero demostra conèixer molt bé la capacitat que té l' ambigüetat -sempre en el marc apropiat- de crear una pàtina de sensualitat i d' encant a la nuesa de l' evidència. I per contra, l' esclat que significa, descobrir obertament què s' amaga darrera la cortina de la subtilesa.

'Fascinat pel llenguatge'. Fascinant definició.

Les seves reflexions són un regal a les neurones mig adormides per les drogues de la mediocritat i l' absurditat que aquest món ens ofereix insolentment. "Vaig aprendre a combatre la mediocritat envoltant, imaginant històries", diu Landero.

Històries contra la mediocritat.... bona cura al mal d' aquest potent estupefaent.


Black - Wonderful life (Maravellosa vida)
http://www.youtube.com/watch?v=nl_fZRLbumM
"Màgia per tot arreu..."