Va ser l' any de l' escandalós cas Watergate...escàndol que em vaig agafar amb indiferència tot i que el món sencer vivia pendent de com anàven succeint-se els aconteixements. Jo, altra feina tenia en plorar i dormir i l´únic escàndol que reconeixia era si la meva mare tardava més del compte en donar-me de menjar.
El 25 d' abril els nostres veïns portuguesos van provocar una revolta. La imatge que va batejar aquell esdeveniment com la Revoluçào dos Cravos, la Revolta dels Clavells, va ser la de concentracions de ciutadans a Lisboa dipositant clavells, la flor de la temporada, als canons dels fusells i de les metralladores dels soldats. La senzilla flor es va convertir en un símbol de les llibertats.
El 2 d' abril moria el president francès Georges Pompidou, i per tant l' única opció per apropar-me a aquest nom, és el Centre Georges Pompidou inagurat tres anys després de la seva mort.
Dins del territori espanyol, es va implantar el canvi d' hora com a mesura d' estalvi d' energia.
El juliol, Franco era ingressat a l' hospital per una flebitis...però encara quedàven uns mesos de convivència forçada.
El cotxe de l' any era el Simca 1200...(seria més fàcil ara practicar les arts amatòries, tan complicades en el Simca 1000 de Los Inhumanos?)
I el 15 de novembre, a Montserrat es funda Convergència Democràtica de Catalunya, amb Jordi Pujol com a líder.
Tristament, en la història negra d' aquell any ha quedat registrat el trist desenllaç del cas Puig Antich. El dos de març, des de l' Oficina de Premsa de la Capitanía General de la IV Región Militar es va fer públic l' anunci de la seva execució, i cap mobilització popular demanant l' indult va evitar aquell final. Mentre a uns ens ajudaven a començar, a d' altres els impedien seguir.
El juliol de 1974 va ser un més excepcionalment calurós a Girona. El diari Los Sitios del 30 de juliol es feia ressó de la canícula i el "tórrido calor" que patia la ciutat. La meva mare m' ha recordat moltes vegades la suor que li vaig fer passar el dia de la meva aparició en aquest fabulós món. De fet, la tardor d' aquell any, va ser una de les més seques que es van viure en temps.
Com a nova gironina em vaig trobar amb una ciutat que executava el seu últim enderroc de muralles, fent desaparèixer el portal del costat de Sant Pere de Galligants. Una ciutat embrancada amb la pavimentació del que definien com a futur eix principal de comunicacions de Girona: l' avinguda d' Olot (l' actual Passeig dels Països Catalans). Que anunciava la nova urbanització de Mas Llunés, amb xalets de 3 dormitoris des de 610.000 ptes. i parcel·les des de 6/10 pessetes el pam (quàntes fotografies acumulades en aquelles piscines de Mas Llunés on vaig aprendre a nedar...).
La conclusió de tot plegat, és que, en el corrent del temps, el menys rellevant que va succeir el 29 de juliol del 1974 va ser precisament el meu naixement (però això és un secret que no puc confessar als meus pares, no voldrien admetre-ho). Aquell dia altres com jo vàren fer el mateix: aparèixer en un món on qualsevol cosa, des de la més meravellosa fins la més esgarrifosa, és certament possible.
http://www.youtube.com/watch?v=e9OJl33BGWo
Rolling Stones - Angie
(Èxit de vendes el 1974)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada