Vull recordar / que no vull oblidar / que vull oblidar/ car vull conéixer-me.
Car no puc pensar / sense recordar / car no puc voler / sense recordar / car no puc estimar / car no puc esperar / car no puc oblidar / sense recordar.
Vull recordar / el passat i el futur / i vull recordar / que aviat jo seré oblidat".
(Contra l'oblit - Erich Fried 1921-1988)
Et trobo a faltar.
Com t'he trobat a faltar tota la meva punyetera vida. Vida, per cert, que em vas donar tu. Gràcies, què amable.
El silenci s' ha aliat amb la buidor per desorientar sentiments que estaven fets per ser aprop teu. L' anestèsic del temps, els ha adormit.
Em va doldre la teva presència. Em va doldre la teva absència. I mentrestant m' he fet gran, i no ho has vist. I mentrestant t' has fet vell, i no ho he vist.
Ets un tema que em treu l' humor. L' únic...tens aquest privilegi. La resta d' històries que comparteixen la meva existència, les disfresso de comicitat, per fer més bonica la tristesa de la que estic feta, el material que em vas regalar.
Avui, després de vint i cinc anys enterrat a la terra dels records, he sabut que tots aquests anys hem compartit la ciutat que ens va veure nèixer en juliol. Mai hem coincidit, com mai coincidirem.
A tu, que t' anomenes passat, no et dedico aquest escrit:
"Jo sóc l' encreuament dels vostres carrers / la intersecció de les vostres linies / la desembocadura dels vostres rius / el focus elèctric dels vostres signes oposats / que espera encendre's una nit.
Jo sóc la veu del teu silenci decretat / l' angoixa de la teva orfandad com a fill / la carn de la teva alegria com a pare / la sang de la teva ferida com a home / que tremola pensant en l' aglevament.
Sóc el call de les vostres espatlles vençudes / l' ombra de les vostres figures heroiques / la bescara de les vostres alegries escasses / i totes les revolucions del vostre pols / que ningú ha pogut apaivagar.
(Gilberto Ramírez Santacruz - Padre i Madre)
Esos Locos Bajitos - Serrat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada