En què li puc servir?

Recent fets els meus primers disset anys, ell em va obrir les seves portes, i jo li vaig obrir no tan sols el meu calaix. També el meu cor. Treballar en el Mercat, és més que guanyar-se la vida. És guanyar un bon grapat de vivències que t' endús en el cabàs dels records passin els anys que passin.
Sempre són més intensos els records que es poden associar als sentits. I els sentits, sempre són més profunds si es poden fusionar entre els passadissos d' un mercat. Sentits desperts a efectives teràpies de cromoteràpia, d' aromateràpia, d' estimulació del gust...

És el món dels colors; els d' hivern, els d' estiu, els de tardor i els de primavera. El color esmorteït d' un dia de tempesta en el que les barques no han pogut sortir a pescar i els taulells presenten quatre caixes disperses d' uns pocs peixos despistats. Els colors vitals de la temporada de recollida de nous fruits.

És el món de les olors. Les del matí, les del mig matí i les de la hora de plegar...cada hora té les seves pròpies olors. És l' olor, intensa olor, del tomàquet de les primeres calors. De la parada dels embutits fets en el seu obrador. Del pa que delata que no fa gaire que ha sortit del forn. De les olives, dels les olles fumejant dels cigrons, de les mongetes de ganxet, de les llenties, grosses i petites...

El món de les textures. La subtil rugositat de les llimones de pell gruixuda. Les llises síndries. Les fulles delicades de l' enciam, de la flor de carbassó. Els pètals abruptes de la carxofa. El tacte escorredís i fred del peix.

Él del gust. El de l' ametlla recent torrada que t' ofereixen per a degustar. Del pernil ibèric tallat a ganivet i que primer s' ha de tastar per confirmar que farà feliç al paladar. Del pèsol crú que descobreixes que és comestible abans de passar pel foc.

També és un món de confidències, entre el venedor de tota la vida i el comprador de tota la vida. Un món de xafarderies, quan les esquenes es giren de cara. D' enveges. Un mostrari replet de queixes de tots tipus i colors....

És el Mercat.

En aquest mercat, precedit per un lleó petri que recorda que la vida no sempre ha estat així de complicada...sinó que ha estat molt pitjor...En aquest mercat, dic, al bell mig d' una encreuada de passadissos, vaig aixecar persianes un setembre de 1991, em vaig lligar un davantal, i vaig dir el meu primer : "Bon dia, en què li puc servir?"

Durant quinze anys, els hi vaig servir un gran ventall de fruits, tots secs, com havia de ser. Ametlles, avellanes, nous, pinyons amb olor a pi, panses, figues, festucs, cacauets...

- Nena, com surten les nous? No seràn ràncies?
- I les ametlles...ja es podràn pelar bé? Mira que sinó no van bé per la picada...
- A quin preu van els pinyons? Verge santa, què cars!

Eren els comentaris que durant anys van acompanyar la meva quotidianitat. Envoltada dels meus fruits secs, vaig viure l' experiència de despertar cada dia a la remor de la vida. El Mercat del Lleó és el cor vermell -com les seves parets- de Girona, que fa 65 anys que batega.