Què hi ha de l' albada?
Què hi ha de la pluja?
Què hi ha de totes les coses
que vas dir que hauriem de guanyar?
Què hi ha de tota la pau
que li vas prometre al teu fill?
Què hi ha de tots els somnis
que vas dir que eren teus i meus?
Què li hem fet al món?
Solia somiar
mirar més enllà de les estrelles.
Ara no sé on estem
encara que sé que hem anat lluny a la deriva.
On ens hem equivocat?
És la Cançó de la Terra, un adagi que plora i comdemna el patiment del nostre planeta. On ens hem equivocat? Posseïdora de totes les capacitats de l' univers per meravellar a la seva pròpia imaginació, la humanitat segueix sorprenent amb les pitjors posades en escena.
L' egoisme ens ha traït. Ens havia explicat que l' egoista és el que es queda el millor troç del pastís. Que és una planta inofensiva, necessària per donar oxigen a la nostra dignitat. Però l' hem regat massa. La innocent planta s' ha convertit en un vegetal carnívor que devora tot el que li passa per davant.
I en segueix demanant més. Els luxes ja no són el que eren. Han devaluat el seu preu. Ara s' anomenen necessitats. És a aquesta humanitat, afamada de totes les necessitats que els nostres avantpassats denominaven luxes, a qui van dirigides les lletres més desesperades d' algunes cançons.
És a aquesta humanitat, a qui Scorpions li va dedicar ara fa dos anys, Humanity :
Humanitat
és hora de dir adéu
la festa ha acabat
el riure mor.
Adéu a la bogeria.
Vas vendre la teva ànima
per alimentar la teva vanitat
les teves fantasies i mentides
...estàs sol.
Hi ha un preu a pagar
per tots els jocs egoistes que vas jugar.
No m' agraden les despedides...tot i ser humana. Prefereixo els jocs de taula als jocs egoistes. Espero l' albada cada matí, tot i que no m' agrada matinar. Els somnis els deixo per la nit, i pel dia fabrico projectes. Mentre visqui, la festa no s' ha acabat...si la humanitat em deixa.
Scorpions - Humanity
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada