A força de nits envejo el nou dia

Novament la nit s' apropa amb subtilesa i sense permís, tenyint la claror del dia amb obscuritat. Poc a poc, la nit va empetitint el meu horitzó visual, i provo de combatre-la amb el raig de llum d' una bombeta. Però quan miro més enllà de les fronteres del petit país de llum que hem fet la meva bombeta i jo, me n' adono que la nit se' n riu de les nostres ridícules armes de claror. Ella guanya. Admirada amb la força que té el negre sobre el blanc a destemps, deixo de batallar i m' hi endinso per uns minuts.

Damunt el meu cap, on fa poques hores el cel era un immens oceà blavós, la lluna ja ha agafat una bona posició per contemplar la quietut del món.
O és Febe, la deessa de la nit que té una lluna pintada en el front, la que ens contempla?

Si visqués en la Grècia Clàssica o en la Roma capitulina, possiblement pensaria que Febe és la que ens observa en algún punt de la foscor, mentre esperaria que Morpheu hem donés la morfina, que hem fés caure en els seus braços.
Però visc al segle vint-i-ú, on els somnis ens els fem nosaltres, o almenys, això ens pensem...

És una calurosa nit d' agost i això fa que em vingui al cap El somni d' una nit d' estiu. I si Shaskespeare tenia raó? I si Puck, l' entremaliat follet que es diverteix turmentant a la gent durant el son, no és només ficció? I si no és en Puck i és Mercutio, la fada de Romeu i Julieta, la que vol entrar en els meus somnis?

"Entra pel nas dels homes adormits. Recorre de nit cervells d' amants, que aleshores somnien amb l' amor; genolls de cortesans, que somnien amb adulacions; dits d' advocats, que somnien a l' acte amb honoraris; llavis de dames que somnien besos..."
Fragment de Romeu i Julieta

No solament Shaskespeare va imaginar com havien de ser les hores nocturnes del dia. Bernat Metge. Quevedo. Víctor Català, Espriu, Fabucchi, Foix.....El Clar de Lluna de Beethoven ens fa percebre una nit trista i desesperada. El Jardí de les Delícies d' El Bosco, ens fa tèmer la nit, el reialme del pecat.

La nit s' amotlla a cadascú,
per a uns silenci, per altres por,
jo me l' estimo no ho sap ningú,
en el silenci hi ha més tendror.
(Pi de la Serra)

Bona nit...

P.D. (El títol és una picada d' ullet a Lluís Llach)


http://www.youtube.com/watch?v=u2rz6_vQZ1A
Et dec aquest somni