L' autèntica cançó de Leonard Cohen

"Saviesa, màgia, sexe i amor van fer ahir aparició a Cap Roig, capitanejats per la poesia i per una sola veu. O millor dit, per un sol ronronejar, per un xiuxiueix pel qual han passat els anys, però que manté intacta la seva atracció gairabé animal, de lleó cansat. (...) Senyores i senyors, un fort aplaudiment per a Leonard Cohen."
(Diari de Girona 16/08/2009)

Què tenen a veure aquestes paraules, amb les que va anotar el propi protagonista:

El meu Temps

El meu temps s' acaba

i encara

no he cantat

l' autèntica cançó

he d' admetre

que és

com si hagués perdut el valor

una ullada al mirall

una ullada al cor

i em donen ganes

de callar per sempre

llavors, per què fas que m' inclini aquí

senyor de la meva vida

que m' inclini en aquesta taula

enmig de la nit

preguntant-me

com ser formós?

Qui té raó? Qui ens està enganyant? Qui és realment Leonard Cohen? Què s' hi amaga sota l' aspecte de dandi impecable, embolcallat amb vestit i barret negre, sempre fosc...com la mirada fosca i penetrant que el barret s' encarrega de fer clandestina?

S' hi amaga la seva vida personal, que ell sempre l' ha volgut viure personalment, sense seguici ni comparsa; i ens descobreix paraules, bellíssimes paraules. Són ufanes, ben alimentades, embotides de contingut. Mots metafòrics, atrevits, sarcàstics, íntims, místics...desinhibidament es distreuen amb les coses més sagrades i amb les més carnals. Paraules nascudes d' un pou molt profund: Leonard Cohen.

"Comparem mitologies","Flors per Hitler","Paràsits del paradís", "L' energia dels esclaus" "El llibre de l'anhel", "La caixa d'espècies de la terra".... són només unes quantes publicacions del Cohen escriptor. Són textos, moltes vegades, de digestió lenta. Un plat que ha necessitat hores de cocció i una 'cuina' sofisticada: la seva intel·ligència. "Em porta molt de temps escriure una sola cançó, un poema o una novel·la."

La seva visió de la vida no ha estat dirigida pels estereotips manipuladors. Ell ha establert les seves regles, i amb aquestes ha conviscut i ha cantat amb un estil personalíssim. No a tothom agrada...però precisament això és el que defineix un estil propi: no és global amb qüestió de gustos.

Com ser formós..? es preguntava un Cohen conscient del temps que havia passat. Responent a una pregunta que en certa ocasió li vàren fer, va contestar: "Hi ha un bon vi en cada generació".


LEONARD COHEN Y U2-TOWER OF SONG
http://www.youtube.com/watch?v=0QgM2JWSl9o
Com sempre...les paraules i la manera de dir-les...