La vie en rose

De quin color és la vida?

"Quand il me prend dans ses bras, qu'il me parle tout bas, je vois la vie en rose"

Segons l' autora d' aquesta lletra, la vida és rosa...si l' amor s' hi posa.
Ella, es va rodejar d' amor, el més rosa possible, i el color s' entossudia a descolorir-se...potser sota l' influència d' una vida amb poques pinzellades de color.

Quines van ser les seves pinzellades coloristes?
Mai una veu, havia pronunciat les 'r', amb una vibració tan emotiva. Potent, gutural, extraordinària veu, va acolorir les vides d' una nació sencera: França.
Va ser la veu de "La vie en rose", "L' Hymne à l' amour", "Mon Dieu", "La Foule" i la que més bé va resumir una vida de pardal (massa breu):

"No, jo no em penedeixo de res / ni del bé que m' han fet, ni del mal / tot això m' és igual / (...) / Està pagada, escombrada, oblidada / M' és igual el passat"

En un auditori replet de gent, la petita figura desgarvada de la Môme Piaf, com un pardal ferit, envellit abans d' hora, contemplava com el seu públic l' aclamava i aplaudia amb devoció, després de cantar el seu "Non, je ne regrette rien". Era als començaments d' una dècada que ella no veuria acabar, tot i que, per edat, en tenia ple dret: la dels seixanta.

A darrera deixava una vida carregada de records. Ella tenia molt clar que fer amb ells:

"Amb els meus records /Vaig encendre el foc / Les meves tristeses, els meus plaers / Ja no tinc necessitat d'ells / Rebutjats els meus amors /amb les seves tremolors escombrats per sempre / Torno a partir de zero "
(Fragment Non, je ne regrette rien)

Entre la foguera dels records, hi cremava el profund enamorament cap a Marcel Cerdan, que la mort accidental li va furtar; la seva petita filla que, novament, la mort va ser més forta que l' amor.; una infantesa sense infantesa...tot a la foguera. Mentrestant, les ales de Edith Piaf, la van alçar al cel de la glòria, mentre els seus ulls no van deixar de mirar en cap moment al infern.

Entrevista, any 1963:
Entrevistador: Canta millor quan està enamorada?
Piaf: No he conegut mai ni un sol moment que no estigués enamorada.

Pocs mesos després, el 10 d' octubre de 1963, el 'Pardal' enamorat, deixava definitivament de cantar, de sofrir i de viure. Després de més de quaranta anys de la seva mort, en la senzilla tomba del Cimitière de Père Lachaise de París, hi segueixen florint acolorides flors de tots colors...també, com no podia ser d' altra manera, de color rosa.

Edith Piaf Non, Je Ne Regrette Rien
http://www.youtube.com/watch?v=znSwLoFP3lY