dilluns, 29 de desembre de 2008

'En cada mot m' hi jugo l' existència'

L' autor d' aquesta combinació tan bonica de mots, mereix encapçalar qualsevol rànquing de savis.
Era-tristament 'era' i no 'és'- un juganer infatigable de les paraules, les feia anar cap amunt i cap avall i sempre aconseguia el millor joc.

Darrera d' aquell rostre que inspirava serenitat, els seus escrits descobrien un ventall de sentiments d' una intensitat aclaparadora, barreja de passió, frustració, solitud...en definitiva una vida interior de gran activitat, més del que la seva vida exterior li va permetre els últims anys de la seva vida. Ell ho definia així:

No lluito contra el temps;
és contra mi que lluito.
Contra el que resta en mi
de l' home vell, de l' ombra
de l' home vell que pugna
contra tota esperança.

He sofert molt,
he estimat molt i em manca
tant de camí que, a estones,
la veu se m' afebleix
fins a perdre's i sento
que és tan dens el silenci
entorn meu que tinc por
i ploraria i tot
com una criatura.

La seva passió per la vida que se li esgotava, i sobretot la seva capacitat d' explicar aquesta passió, remou els esperits dels seus seduits lectors.

Ah! Què encara no he dit de qui parlo? Jo l' anomeno ' L' estilista de les paraules', perquè sempre me l' he imaginat com un Llongueres,rodejat de paraules fent cua per posar-se a les seves mans, i ell, una a una, fos com fos el seu aspecte, sempre les deixava 'guapes'.

Avui us parlo d' aquell que deia 'Escric per retrobar-me' i amb cada escrit, nosaltres ens hem retrobat amb ell, i en cada un d' aquests retrobaments hem conegut una mica millor què significa la saviesa...entre d' altres coses saviesa és la màgia que en Miquel Martí i Pol feia cada vegada que es trobava amb una paraula.

Per acabar, unes paraules que ens va escriure a nosaltres, els desconeguts seduits:

Aquell que no he estimat,
aquells que ni tan sols he conegut
han de servar de mi la part més pura.

Vosaltres, solitaris, que direu el meu nom
i trobareu la pau llegint els meus poemes.
Per vosaltres escric
amb l' efusió d' un abraç de germà.

No vulgueu penetrar-ne el sentit.
Isoleu-vos en íntims jardins
o en cambres silencioses
i pregueu amb les meves-les vostres-paraules.


Gràcies poeta savi, per aquesta dolça seducció.

2 comentaris:

vpamies ha dit...

Començar amb Miquel Martí i Pol és apostar a cavall guanyador i posar un llistó ben alt d'entrada.

Felicitats per la iniciativa i benvinguda a la Catosfera!

Tina Bellapart ha dit...

El teu comentari és un incentiu per mí que t' agraeixo moltíssim.
Sí, Miquel Martí i Pol va ser i serà per sempre un cavall guanyador, un 'pura sang'; si de Seducció de la saviesa es tracta, el inigualable Martí i Pol hi encaixa com en un motlle.

Pel meu propi delit, el llistó alt me l' han posat portals com el teu. Què sempre sigui així. Gràcies.

Publica un comentari a l'entrada