diumenge, 25 d’octubre del 2009

La coqueta dels plaers

"Aprofita el temps preciós i no siguis mai escrupulosa en el nombre, sinó en l' elecció dels teus plaers".

Escoltar de la boca d' un pare aquesta valuosa frase, ha de condicionar tota una vida, indiferentment de com sigui el pare. Sembla ser que el que va dir les paraules citades, no va ser dels més exemplars. Aquest conjunt de mots són una classe magistral de com s' ha de veure i viure la més gran possessió que tenim els èssers 'vius': la vida.

Donant un cop d' ull, doncs, a la vida, llarga vida, de la filla que la va heretar, podem constatar, que el dia que el seu pare li parlava, ella escoltava. Llesta com era, va fer d' aquell pensament, el lema de la seva vida.

Testimoni d' aquesta afirmació, són les paraules que van dedicar-li quan va morir, que és el moment dels resums: 'Un clar exemple del triomf del vici, quan es dirigeix amb intel·ligència i es redimeix amb una mica de virtud'...bonic epitafi per la coqueta, culta, intel·ligent, hedonista...Ninon de Lenclos.

Ninon, va saber embellir el que els diccionaris defineixen com 'defecte, imperfecció, anomalia'. El pecaminós (per algúns), i desitjable (per els altres), vici. I es que la intel·ligència és un vestit de gala que adorna tot el que toca, i quan se li treu lluïssor, amb l' adquisició de la cultura, els resultats són expectaculars.

Conscient que els plaers de la vida es deixen tocar més facilment quan es dóna a canvi bellesa, i sapiguent que la bellesa, com qualsevol altra cosa, és un fruit cultivable, va "aprofitar el seu temps preciós", a fer-se bella....per dins, i per fora també.

"La bellesa sense gracia, és un ham sense esquer" i "La bellesa és una carta de recomanació de curt plaç", deia la coqueta Ninon. Però la combinació de la bellesa interior i exterior és un esquer molt llaminer per els infinits plaers que vaguen per el món. En el seu cas, els plaers portaven el títol de marquesos, comtes, diplomàtics, escriptors...i damunt de tots ells, els títols dels múltiples llibres que ampliaven els seus horitzons i travessaven les fronteres dels pensaments i estereotips de l' època que li va tocar viure. "Els llibres són el millor viàtic que he trobat per aquest humà viatge", pensava el seu admirat Michel de Montaigne.

Eren tants els plaers que la inquisitiva Ninon volia provar, seguint el consell del seu pare, que a un dels seus amants, li va dir que l' estimaria tres mesos, 'i tres mesos és una eternitat!'. Sabedora que són més les coses que la vida ofereix que el temps que ens dóna per tastar-les, el seu argument era clar: si no tenim temps, comprimim les activitats...quatre cents anys més tard, els ordinadors actuals han après els beneficis de comprimir 'material'.

"L' amor és una comedia en la que els actes són molt curts i els entreactes més llargs: com omplir els intermedis sinó mitjançant l' enginy?" (Ninon de Lenclos)

L' enginy... quin gran esquer per aprofitar el temps preciós...

Grace Jones - La vie en Rose
http://www.youtube.com/watch?v=1buh5vtsBqA

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Si les pedres parlessin

"I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar". (Mateu 16: 18)

I així, d' aquesta manera i sobre una pedra, va néixer un gran imperi, que ha legat la fe a milions de persones i l' ha tret a d' altres milions més. No deixa de sorprendre, que un material tan estretament relacionat amb la fredor, sigui el que simbolitzi el fonament d' una religió que predica l' amor...però això són pedres d' una altra pedrera. El cert, és que la influència de la pedra mare -o pare (les meves disculpes a Pere)- s' ha deixat notar en el si del cristianisme. Des de llavors, sempre se l' ha vist rodejada de pedres...això sí, precioses, que dónen més fe.

Sortosament per els qui no troben la fe en les pedres, d' elles s' han extret altres riqueses. Monuments per lloar als gloriosos, i monuments als execrables per què els coloms desfoguin les seves necessitats. Porxos per protegir-nos del fred i la pluja, i bancs per descansar i badar. Ponts que han unit ribes irreconciliables. Cases per viure-hi, i habitacles per immortalitzar la nostra mortalitat.

Hi han pedres de la sort, i n' hi han sense sort: rebre una pedrada és mala sort. N' hi han que fan mal...els ronyons no són un bon lloc per fer una pedrera.
Hi ha la pedra que ha nascut per ser admirada i una per ser ignorada, només perquè la mare natura l' ha pintat d' un gris somort -què trista la vida d' un lleig que, siguent pedra, no pot recòrrer a la intel·ligència per deixar de banda la banal aparença...

Però hi ha qui de la pedra hi ha vist més coses, moltes més, i a ella ha dedicat un monument fet d' un material exquisit, els adjectius:

La primera impressió que va produi-me fou de domini, de força, d' imperi franc i deliberat. He sentit el pes de les seves pedres en totes les fibres de la meva vida, fins i tot de la vida insconscient. Aquell color clar, blancblavós, àrid, lleugerament tocat de venes blaves, rosades (...) La simple contemplació d' aquests empedrats em produïa una sensació de força i de duresa (...) en absolut contrast amb el desgavell de l' època que em tocava de viure" (Josep Pla - Girona)

Escoltant a Pla, venen ganes de ser, per un moment, una d' aquelles pedres de Girona i ser contemplada per els seus ulls descriptius...

Però jo...no sóc de pedra.

Fragile- Sting
http://www.youtube.com/watch?v=h3MWEP_wj4E

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Quan la boira s' aixeca

És una terra que es lleva entelada. Que es mostra amb lentitut; amb la cadència poc sobtada amb que la bellesa es magnifica. Podriem pensar que és la timidesa la que no ens deixa veure amb claredat la seva figura, però no és cert. No és tímida; és experta en seduir el sentit de la vista, afamada de contemplar què s' hi amaga darrera de la imatge velada. Però serà ella qui marcarà els ritmes, mentre els contorns desdibuixats es deixaran perfilar progressivament per l' escalfor del sol.

D' aquesta manera ens dóna la benvinguda. Amb un vestit de boira, com les teles de gasa que deixen entreveure el que desitjariem veure clar. És l' exquisitesa velada dels seus 'bon dies'. És la Plana de Vic i l' extensa comarca que l' acull, Osona.

Una terra que existeix per ser explicada i acaronada per les delicades paraules que utilitzen els poetes. Aquest deu ser el motiu per el que ha engendrat alguns dels millors poetes i escriptors de la llengua catalana.

En un racó de la plana emboirada, va néixer i créixer Jacint Verdaguer i Santaló. Folgueroles, i els pobles i camps dels voltants, eren l' "Hermosa vall, bressol d' una infantesa", del seu poema L' Emigrant.

Entre els meandres del Ter, Miquel Martí i Pol escrivia Tarda de boira:
"No passa cap pensament a través
d' aquesta boira feixuga que fa dies
aïlla el poble i tots els que hi vivim.
No gaire lluny d' aquí deu fer sol, i potser
tu el frueixes, solitària com jo.
¿Què importa el temps que faci a fora
si no podem estar junts? La distància
de cor a cor no serà pas menys dura
si la boira s' aixeca. No em fa falta
cap tarda rutilant: només tu em manques"

Roda de Ter, preserva les arrels i les restes de Martí i Pol. La Fàbrica on des dels seus vidres contemplava "el gris opac de l' hivern que traspuava tristesa". Hi guarda intactes, les cases que van resseguir tots i cadascún dels episodis de la seva vida...també les boires que omplien de melangia el seu cor poètic.

...I els seus amics. L' humil Roda de Ter, poseeix l' orgull de qui té com a patrimoni humà, un altre escriptor de referència. Sí, un amic de Miquel Martí i Pol: Emili Teixidor (1934). Ell és l' autor de la premiada novela Pa Negre, el pa negre de la postguerra, que l' Andreu, el protagonista, fill de les boires d' Osona, ha de menjar, mentre tasta els diferents sabors d' una vida gens fàcil.

Què més, a qui més...hem d' esperar a que les boires del matí s' aixequin, per admirar? A Mª Àngels Anglada, nascuda a Vic el 1930; a un referent per els joves rodencs Martí i Pol i Teixidor, Josep Clarà i Roca; a Sergimon Serrallonga, a qui Vic ha dedicat alguns espais de la ciutat. I més. La seducció d' aquesta terra sempre ha comptat amb filles i fills per testimoniar-la.

"La poesia ens la dictarà la terra, sols cal escoltar-la" Jacint Verdaguer.

SAU - Boig per tu
http://www.youtube.com/watch?v=8e9qkRcwXeM