diumenge, 4 d’octubre de 2009

Quan la boira s' aixeca

És una terra que es lleva entelada. Que es mostra amb lentitut; amb la cadència poc sobtada amb que la bellesa es magnifica. Podriem pensar que és la timidesa la que no ens deixa veure amb claredat la seva figura, però no és cert. No és tímida; és experta en seduir el sentit de la vista, afamada de contemplar què s' hi amaga darrera de la imatge velada. Però serà ella qui marcarà els ritmes, mentre els contorns desdibuixats es deixaran perfilar progressivament per l' escalfor del sol.

D' aquesta manera ens dóna la benvinguda. Amb un vestit de boira, com les teles de gasa que deixen entreveure el que desitjariem veure clar. És l' exquisitesa velada dels seus 'bon dies'. És la Plana de Vic i l' extensa comarca que l' acull, Osona.

Una terra que existeix per ser explicada i acaronada per les delicades paraules que utilitzen els poetes. Aquest deu ser el motiu per el que ha engendrat alguns dels millors poetes i escriptors de la llengua catalana.

En un racó de la plana emboirada, va néixer i créixer Jacint Verdaguer i Santaló. Folgueroles, i els pobles i camps dels voltants, eren l' "Hermosa vall, bressol d' una infantesa", del seu poema L' Emigrant.

Entre els meandres del Ter, Miquel Martí i Pol escrivia Tarda de boira:
"No passa cap pensament a través
d' aquesta boira feixuga que fa dies
aïlla el poble i tots els que hi vivim.
No gaire lluny d' aquí deu fer sol, i potser
tu el frueixes, solitària com jo.
¿Què importa el temps que faci a fora
si no podem estar junts? La distància
de cor a cor no serà pas menys dura
si la boira s' aixeca. No em fa falta
cap tarda rutilant: només tu em manques"

Roda de Ter, preserva les arrels i les restes de Martí i Pol. La Fàbrica on des dels seus vidres contemplava "el gris opac de l' hivern que traspuava tristesa". Hi guarda intactes, les cases que van resseguir tots i cadascún dels episodis de la seva vida...també les boires que omplien de melangia el seu cor poètic.

...I els seus amics. L' humil Roda de Ter, poseeix l' orgull de qui té com a patrimoni humà, un altre escriptor de referència. Sí, un amic de Miquel Martí i Pol: Emili Teixidor (1934). Ell és l' autor de la premiada novela Pa Negre, el pa negre de la postguerra, que l' Andreu, el protagonista, fill de les boires d' Osona, ha de menjar, mentre tasta els diferents sabors d' una vida gens fàcil.

Què més, a qui més...hem d' esperar a que les boires del matí s' aixequin, per admirar? A Mª Àngels Anglada, nascuda a Vic el 1930; a un referent per els joves rodencs Martí i Pol i Teixidor, Josep Clarà i Roca; a Sergimon Serrallonga, a qui Vic ha dedicat alguns espais de la ciutat. I més. La seducció d' aquesta terra sempre ha comptat amb filles i fills per testimoniar-la.

"La poesia ens la dictarà la terra, sols cal escoltar-la" Jacint Verdaguer.

SAU - Boig per tu
http://www.youtube.com/watch?v=8e9qkRcwXeM

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada