dissabte, 5 de setembre de 2009

Paraules i més paraules

No trobo la paraula correcta. Fa dies que li dono voltes, rebregant fins i tot, dins l' armari de casa seva. I no. Definitivament, definir a la "Paraula", em deixa sense paraules. En el seu armari, el diccionari, me la defineix com "allò que és dit". I es queda tan ample, deixant-me a mi amb el coneixement mort de gana.

Vaig adonar-me'n, que voler parlar d' ella, són paraules majors.
Algú que durant la seva vida, va mantenir-hi una relació molt estreta, va ser Joan Maragall. Amb la confiança i llarga amistad que sentia vers ella, el 1904 li va dedicar un elogi: Elogi de la Paraula. Maragall va fer la distinció de l' ús o abús de les paraules. No tot era parlar, per ell. "Havent-hi en la paraula tot el misteri i tota la llum del món (...), hauriem de parlar molt menys i sols per un fort anhel d' expressió". Abusar de les paraules és buidar-les de contingut.

El que un savi de la paraula digui el citat, fa que no em conformi amb qualsevol paraula per definir-la.

No estem parlant d' un món. Un món té límits. Les paraules viuen en un infinit i etern univers:
Tenen la capacitat d' explicar tot el que els nostres ulls contemplen i tot el que no arribarem a veure mai. Unes complexes, altres senzilles. Unes paraulotes, altres, galanteries. Paraules que volen dir el que diuen, i altres que amaguen les seves intencions. Unes ben divertides, altres ben solemnes; unes més fresques, més calentes aquelles altres. Hi ha la paraula sagrada, i també hi ha l' obscena.

Unes de tan llargues. Altres de tan curtes...el monosíl·lab: un terme tan llarg per definir un mot tan curt, què fascinantment contradictories que poden ser quan volen..!

El monosíl·lab és el membre més petit de la família. Petit, però que no ens enganyi! És contundent i li sol agradar molt allò de ser "clar i català", a vegades fins i tot, resultant una mica tallant. Volen ser pronunciats a cop de respiració...però quina admirable capacitat de, amb poques lletres, explicar-se tan bé. Què no?

Tirallonga de Monosíl·labs
Pere Quart

Déu
I tú, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:

Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
I un poc de pau. (...)
I un xic de niu.
o un xic de sou
i un xic de xec.
I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.(...)
I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.(...)
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.(...)

Ei, si pot ser.

Resumint, podem dir 'quatre paraules', o una de 'gruixuda'; 'deixar sense paraules', o dir la 'paraula clau'; tenir 'poca paraula', i deixar a algú 'amb la mitja paraula a la boca'; 'retirar la paraula' a un mal amic, o 'prendre la paraula' per dir quelcom...però el que és ben cert, és que no ens les acabarem mai. Paraula de Tina.


Joan Manuel Serrat: Paraules d'amor
http://www.youtube.com/watch?v=lub2Mj4xcqE

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada