dissabte, 5 de desembre de 2009

El millor Voltaire en el pitjor món

- "El millor dels mons possibles!" va dir Leibziz.
- "Aquest món és el pitjor dels possibles" va dir Shopenhauer.

I tots dos vivien en el mateix món. El millor. El pitjor.

Hi havia una vegada, en el millor i pitjor món possible, un noi anomenat -molt poc casualment- Càndid. Enamorat de la millor dona possible, Conegunda (he dit la millor dona, no el millor nom). Ensenyat pel millor mestre possible, en Pangloss.
De la vida en Càndid n' esperava tot, i del món, un paradís d' Edén, amb Eva amb fulla de parra inclosa i pomers sense pecat que donessin tonelades de pomes cada any, per fer compotes i el que fes falta...(potser això últim és una versió massa exaltada de l' optimisme. Disculpeu)

El cert, és que la vida i en Càndid no pensaven el mateix.

Vivia en un castell perfecte, i el fan fora de forma imperfecte. Viatge en busca del millor món...i naufraga en el pitjor mar. Estima la terra, i la terra li correspon amb un gran terratrèmol. Creu amb la justícia i el jutja la Inquisició. S' enriqueix amb el "fang d' or" d' El Dorado, i s' empobreix amb el fang marronós del camí.

"Ja veus, amic, què trencadisses són les riqueses d' aquest món; res hi ha de sòlid, com no sigui la virtut i la felicitat de veure novament a Conegunda"

I la vida li va donar la sorpresa de veure novament a Conegunda; però més que una sorpresa, era un espant. "Ennegrida, ulls lleganyosos, pits eixuts, cara arrugada i braços morats", amb aquesta aparença apareixia novament a la vida de Càndid, la millor dona del món.

El nostre protagonista no va tenir ocasió de conèixer a Saramago, però segur que hagués coincidit amb ell amb la frase de l' escriptor portugués "jo no sóc pessimista, el que passa és que el món és pèssim".

Aquest no és un post pessimista; ni optimista; sinó tot el contrari.

És un reconeixement a un filòsof intel·ligent, irònic i enginyós. Que va usar el llenguatge directe en el millor món que pitjor l' acceptava. Amb tinta plena d' esperit revolucionari, Voltaire va escriure la novel·la curta Càndid o l' optimisme, i va provocar un escàndol als sectors més conservadors del seu temps...i d' això va el meu post.

Louis Armstrong - What a wonderful world
http://www.youtube.com/watch?v=rslff8ANPe0

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada