divendres, 25 de desembre de 2009

Escrit de perfil

Ja arriba! Ja és a punt de treure els nassos per casa nostra. S' acosta...tan ràpidament com ho fa el trenta-u de desembre. I just quan tenim a sobre l' últim dia de l' any, apareix l' home que té tants nassos com dies té l' any. Aquell que tant espanta la imaginació dels més petits. No discerneixen que ells mateixos, aquell dia, també es converteixen en els nens que tenen tants nassets com dies té l' any. No ensumen la trampa.

Érase un hombre a una nariz pegado,
érase una nariz superlativa,
érase una nariz sayón y escriba,
érase un peje espada muy barbado.

Era un reloj de sol mal encarado,
érase una alquitara pensativa,
érase un elefante boca arriba,
era Ovidio Nasón más narizado.
érase un espolón de una galera,

érase una pirámide de Egipto;
Las doce tribus de narices era.

Érase un narcicísimo infinito,
Muchísimo nariz, nariz tan fiera,
Que en la cara de Anás fuera delito.

L' afortunat a qui anava dirigida aquesta poc romàntica poesia del segle XVII, era un Home dels nassos de l' època. I qui va tenir el detall de tocar-li els nassos amb aquest escrit, va ser Francisco de Quevedo. Anava dirigida al seu estimat enemic Luís de Góngora. I és que, certament, Góngora no solament va ser un gran poeta; també fou, un gran nassut.

Sortosament, la saviesa popular és més benigna amb les dones i homes dels nassos.
"El qui té el nas gros té seny per dos"
"Nas llarg, burleta i descarat"
"Nas punxegut, enginy agut"
Prova de la veritat del refranyer, és la descripció que en fan uns amics del nassut més romàntic de la història:

- No diuen què és un home dels més brillants i rars?
- És el més exquisit dels éssers sublunars!
- És estrany, excessiu, extravant, bandarra; heroic en la batalla, i en la pau ocurrent.
- Du posat al mig del rostre, un nas com una passarel·la. No es pot veure, passant, una semblant tarota sense esclatar a l' instant en una gran riota; un cop calmats, direu: "Se'l treurà de seguida", però no se'l treu, perquè l' ha dut tota la vida!
(Fragment Cyrano de Bergerac - Edmond Rostand)

Aquest membre del nostre rostre li ha tocat compartir espai amb companys molt seductors (els ulls, la boca...). No obstant això, plantat al bell mig de la nostra fesomia, pot convertir-se en el reponsable de fer-nos sentir les evocacions més embriagadores de la vida. Així que, preparem els nassos, els xatos, els punxeguts, els prominents, els bonics i els simpàtics...i flairem la vida. I recordem que, dintre de pocs dies, en tindrem tants com dies té l' any.

ADRIÀ PUNTÍ - Coral·lí
http://www.youtube.com/watch?v=34bz9Yk5_50

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada