De vici...

L’ aire de l’ estança està viciat. Hores i hores entre quatre parets no poroses, han vençut les partícules d’ oxigen que havien acceptat la invitació dels braços oberts de l’ hospitalària finestra. I ara la finestra sembla que no té pressa a tornar a obrir-se. L’ oxigen, tan influenciable a l’ entorn, ha quedat atrapat al costum de substàncies més denses. El diòxid de carboni, rei i senyor de la foscor i dels espais petits, ha guanyat el combat contra un oxigen vulnerable al confinament.

Però no només l’ aire es vicia. Els humans, tan volàtils i gasosos en ocasions, també som permeables a la fedor narcòtica de les addicions.

La vida en si és un vici que ens atrapa des de la primera plantoflada que desperta els pulmons d’ un aire ja no compartit amb la mare, sinó amb milions d’ éssers tan viciats com nosaltres. I des d’ aquell màgic moment, en que proclamem la nostra arribada al món amb un plor reivindicatiu, els nostres sentits flirtejaran, amb més insolència o més discrecció, amb els vicis creadors d’ anhels.

Vicis?

Irremeiablement el tema m’ obliga a tornar a esmentar-lo. Un enamorat dels vicis, per vitals, per cromàtics, per autèntics, va ser el vital, el cromàtic, el paradoxal: Òscar Wilde. I potser va ser aquest fet, l’ aferrament a la paradoxa com a resposta a l’ època que li va tocar fer el primer plor de vida, el que el portà a enamorar-se perdudament –fins a la perdició- dels vicis, en contraposició de les insulses, prepotents, moralistes virtuts de l’ Anglaterra Victoriana.

Si Anglaterra va escollir un model d’ ordre i disciplina, de correcció i bones maneres, on es guardaven les formes…i les passions, Wilde va escollir l’ altre camí, un camí que no portava a cap lloc ‘reconegut’ de l’ Anglaterra del moment. O sí, el camí menava directament a la garjola. Les reixes virtuoses de la cel·la tenien com a objectiu silenciar i ofegar els vicis que alçaven massa la veu. I quan les reixes de ferro van deixar-lo lliure, les reixes de la virtut el van seguir comdemnant:

“Vaig viure en silenci i soledat durant dos anys de presó. No m’imaginava que, quan sortís, la meva esposa, els meus representants, els guardians dels meus fills, els meus pocs amics... es juntarien per forçar-me per fam a tornar a viure en silenci i soledat...Mai no he conegut ningú en qui dominés el sentit moral que no fos despietat, cruel, venjatiu, rústec i del tot carent de la més mínima humanitat. Les persones morals, com les anomenen, són pures bèsties. Prefereixo tenir cinquanta vicis contranaturals que una sola virtut contranatural. És la virtut contranatural el que converteix el món, per als que pateixen, en un tal Infern prematur.” (Cartes Seleccionades)

I Wilde va convertir-se en una estança sense oxigen. Respirava l’ opriment aire viciat d’ una Anglaterra amb les finestres tancades. Una Anglaterra tan viciada de virtuts que confonia què era oxigen i què aire contaminat. Un país tan impol·lut per fora, com plé de defectes per dins. Fora i dins? “Els meus desitjos són ordres per a mi”, era la resposta que Wilde donava al seu dins. El cos implorant de la societat victoriana era silenciat segons una màxima manifestada amb un fil primíssim de veu: “Les virtuts, públiques; els vicis, privats”.

Però com tot, els vicis tenen molts colors. I no tots, bells. Els que asfixien, en comptes de ventejar, el nostre alè de vida, són vicis indesitjables, semblants a les virtuts que pregonaven els estranys veïns de Wilde. La tria és nostre, però això sí, les finestres han d’ estar sempre obertes.

De cop, un fort vent va alçar-se del terra i va començar a picar fort contra els braços plegats de la finestra. La finestra aparentava no immutar-se, però la persistència del vent anava socavant les defenses de la seva tossuderia. I no va resistir més. S’ obrí de bat a bat. Una onada d’ aire fresc, jove, esvalotat i enèrgic va precipitar-se per cadascún dels racons de l’ estança adormil·lada i pesant. Per fi!

L’ oxigen comença a circular. L’ estança fa una inspiració profunda.

Hohnny Hallyday &Celine Dions – L’ envie
http://www.youtube.com/watch?v=JZ2d1ywY_cg
(El desig de tenir desig)