dimecres, 28 de gener de 2009

El gust és meu

Del 21 al 25 de febrer degustarem de nou un aconteixement que afecta un dels nostres sentits més preuats: el gust; passant per la vista, l' olfacte, el tacte i si m' apreteu, fins i tot l' oïda (sorolls de verdures sofregint-se, de xup-xups, de l' aigua bullint,...). Una nova edició del Fòrum Gastronòmic arriba a Girona, omplint d' aromes i sabors el pavelló firal de la Devesa.

L' edició d' enguany pretèn ser més fòrum que mai, doncs el seu lema és 'El Fòrum de tots'. Un fòrum que sigui del gust tan dels paladars més joves, com dels que treballen el camp, els que treuen els recursos del mar, l' obrador, l' empresari, el cuiner...així que anem preparant els pitets, perquè durant cinc dies farem bullir l' olla de Girona.

Una olla repleta de bons ingrediens:

- Espectacles de cuina en directe.
- Degustació de caves i formatges catalans.
- Degustació d' ostres i vins blancs catalans.
- Degustació de xocolates i vins de Malvàsia.
- Tastos de productes variats, que inclourà el tast d' una cervesa o els vins d' Empordàlia.
- Un concurs picant: El I Concurs All i oli Fòrum Gastronòmic.
- Sessions de celebració dels 10è aniversari del Fòrum.
- Tallers diversos: Coques de recapte i Confitures.
- I més...no cal despertar els apetits goluts que portem dins.

Com a fenòmen cultural de primer ordre, la gastronomia ha mantingut una relació molt estreta amb altres àmbits de la cultura. D' ella se n' ha parlat, escrit, cantat, escenificat, pintat, ètc.

Un compositor de 'pes',- en el sentit ampli de la paraula -Gioachino Rossini (1792-1868), conegut sobretot per les seves òperes còmiques, (Il barbiere di Siviglia, 1816), va ser també un 'gran' compositor de l' apetit insaciable. Li encantava sentar-se a taula i passar llargues hores degustant els plats més saborosos..era com una escenificació més de les seves òperes.

La música de Rossini es caracteritza pel seu andante, la seva abundància i generositat, qualitats que també va transmetre en el seu segon amor,- o primer, un era l' amor oficial, l' altra, l' amor de la intimitat- la cuina.

"De no ser per l' invasió francesa a Itàlia, probablement jo hauria sigut farmaceutic o venedor d' oli d' oliva" G. Rossini.

De fet, entre les seves amistats més estimades, hi havia un xef de fama internacional en aquells moments, el maitre Antonin Careme (1784-1833). En un diari de l' època, Careme va comentar que ningú entenia la seva cuina com Rossini.

Un altre xef de l' època, un tal Casimir Moisson, del prestigiós restaurant Maison Derée, explicava que quan Rossini entrava en el restaurant, abans de sentar-se a taula, tenia per costum entrar a la cuina per saludar al xef i s'hi quedava una estona per veure com cuinaven el plat i aportar els seus consells. (Tranquils cuiners actuals, Rossini era del segle XIX).

D' aquest peculiar cuiner amb batuta, han sorgit composicions culinàries amb nom propi: els canelons Rossini o els Tournedós Rossini, que s' han convertit en música celestial per milers i milers de paladars.

Sens dubte, si aquest compositor de partitures i receptes encara visqués, segur que podriem contemplar el seu voluminós cos passejant i participant activament del que consideraria un gran concert gastronòmic, el proper Fòrum Gastronòmic 2009.

Què fariem sense els sabors?
http://es.youtube.com/watch?v=XKNHZcYBZOU
(Danza Invisible- Sabor de amor)

1 comentaris:

Toni Vallory ha dit...

Bé, molt bé. Girona i els gironins, Catalunya, ha d'agafar consciència que el Fòrum gastronòmic és un dels congressos de cuina més importants del mon. Aquest any és el desè aniversari del Fòrum i s'han citat a Girona els millors cuiners mundials.
-em comprometo a un post sobre el fòrum-
Pel que fa a que en Rossini entrés a la cuina de la Maison Derée, si els clients actuals ho fessin més sovint als restaurants on van, tots aniríem millor. (i alguns restaurantots haurien de tancar)

Publica un comentari a l'entrada