diumenge, 1 de març de 2009

Una passejada pels mercats

Què va ser primer: els colors o els mercats? El cert és que ambdós són indisociables. Introduir-se en un mercat és una experiència cromàtica intensíssima. Un cromatisme que es transforma amb el canvi de les estacions, convertint els mercats amb llocs vius, sensibles a la vida i al pas de les estacions.
Els vermells de les carnisseries, els platejats de les peixeteries, els verds de les verduleries pinzellats de taronges o de vermells que s' accentuen amb l' arribada de l' estiu....les parades més coloristes potser són les fruiteries: grocs, taronges, verds, vermells, vermells ataronjats, vermells granatosos...si Miró hagués pogut fer servir aquesta paleta de colors!

Els aliments semblen tenir molt clar que part del seu atractiu entra pels ulls, i és per això que duen aquest abillament de gala. Els mercats fan la funció de sala de ball on llueixen els seus 'vestits de colors'.

Així que, parlem de mercats.

El gran descriptor de llocs i persones, Josep Pla va parlar així dels mercats:

"El millor dia per a anar a Girona era el dissabte. Dia de mercat, dia de vida! (...) Una allau de pagesos carregats amb cistells, coves i cabassos (...). Els porxos de Girona fan el ple el dia de mercat. Els de la plaça de les Cols, els de la plaça del Vi, els de la plaça del Gra, se saturen, en tals dies, d' una olor de vellut, d' àcid úric, d' animals domèstics i de verdura del temps que tomba la cara. És inenarrable de color, de vida, de grotesc i de caràcter."
(Girona Un llibre de records de Josep Pla)

Sí, potser la descripció més exacta per intentar definir els colors d' un mercat és precisament que 'és inenarrable'.

Josep Pla, fidel a la seva qualitat d' observador de matisos, ens fa una descripció de les olors que aconsegueix fer arronsar el nas. I es que els mercats, al llarg de la història, han estat estretament relacionats amb sentors que fregaven a pudors...pudors que per fortuna han anat evolucionant per, en línees generals, convertir-se amb les bones olors de la verdura fresca, de la fruita dolça, del pa acabat de sortit del forn, del peix recent sortit del mar....

Al respecte de les olors/pudors tenim una abominable i alhora genial descripció del que podia donar de si un mercat, amb l' obsessiu quadre que ens dibuixa una de les principals novel·les europees dels darrers temps: El perfum, de Patrick Süskind.

La pestilent història s' emmarca en el París dels segle XVIII i comença amb la narració del naixement de Jean-Baptiste Grenouille, un geni monstruós que només tenia una ambició que l' obsessionava: posseir el perfum més pefecte del món, de tal bellesa que aconseguís manipular les emocions humanes.

"Fou aquí, a l' indret més pudent de tot el regne, en un mercat de queviures, on va néixer el 17 de juliol del 1738. La xafogor s' esllenegava com un vapor corrupte que pudia a una barreja de melons podrits i banya cremada. Quan començaren els dolors del part, la mare de Grenouille es trobava en una parada de peix tot escatant albors que, de primer, havia esbudellat. Els peixos, que pretesament havien estat arrencats del Sena aquell mateix matí, ja pudien tant que la seva farum recobria la fortor de mort."
... A partir d' aquell moment Grenouille i el seu nas assassí viurien una vida decadent on els pitjors ferums anirien de la mà amb les fragàncies més sublims per explicar-nos un relat fantàsticament torbador.

Girona, segle XXI, mercat de queviures popularment batejat com 'Mercat del Lleó'. Els productes exposats en un ordre impecable i amb olors que el nostre olfacte pot arribar a agrair, ens transmeten la frescor del gènere. Un fidel comprador, l' editor Quim Curbet, amb motiu del seixantè aniversari del mercat en l' any 2004, va fer-ne una descripció molt diferent a la del mercat de la Rue aux Fers i la Rue de la Ferronnerie on va nèixer Grenouille:

"El Mercat del Lleó, a les set del matí, és com un gran magatzem de vida, la vida de tots els colors, de totes les olors. La gent de les parades es mou atrafegada i sorollosa amb carretons, amb caixes, deixant al seu darrere el rastre inconfusible de la vida, perquè quan el mercat del Lleó es desperta es commou una força extraordinaria, és la llavor d' un país que neix cada dia de les entranyes de la terra.(...) Els ous rodons de geometria variable, les llonganisses penjades d' innumerables cordills, els mateixos cordills dels quals pengen les tomates i els alls.(...) Els cigrons i les mongetes que entren fumejant en grans cassoles...

(Article d' opinió El Mercat, 60 anys de vida, de Quim Curbet, al Diari de Girona)

(En el seu moment aquestes paraules em van emocionar. Gràcies Quim, si la 'gran capsa de sabates mal tapada' pogués parlar, segur que et diria el mateix que jo).

I es que els mercats són en sí mateixos un microcosmos, farcits de tot allò que defineix la vida i on els cinc sentits són desbordats de la quantitat de sensacions que els hi arriba. Els dies de més venda, el xivarri i els colors de la roba de la gentada agafen protagonisme en els passadissos plens d' estretor. Homes i dones recòrren amunt i avall el mercat mirant a tort i a dret buscant el color exacta de la peça que omplirà els seus cabassos. I mentrestant, els venedors treuran el seu millor somriure -si la dentadura i la simpatia els deixa- al mateix temps que de reüll vigilaran el 'calaix' que sempre els hi semblarà massa buit.

Si la ciutat volia ser grisa, el mercat va ambicionar, al més pur estil Grenouille (sense assassinats), posseir els colors més bonics per seduir vanidosament als grisos gironins.

Si un dia us ve de gust gaudir d' un catàleg extens de colors i olors, deixeu-vos portar per l' experiència sensorial d' un dia en el Mercat.

http://www.youtube.com/watch?v=I8H016vC940

(Guns N' Roses This I love)




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada