El dia setze d' abril va ser un dia important. Un dia és important quan succeix alguna cosa, per mínima que sigui, que aporta i enriqueix una mica més la vida. Realment, pensant-hi bé, cada dia té una petita dosi d' això que anomeno importància, aquella que ni tan sols ens parem a reconèixer. Però el dijous setze d' abril...la vaig reconèixer.
Vaig assistir a la presentació del 20è llibre viatger de Josep Maria Espinàs, A peu per Múrcia. I més que la temàtica del llibre en sí, la manifestació de la seva personalitat va...remoure alguna cosa dins meu.
El seu posat de "com qui no vol la cosa", una mirada volant per l' entorn, -talment com una au rapaç- donant l' aparença de no quedar-se amb cap detall (ai..les aparences com enganyen), silenciós....discret. Aquesta va ser la targeta de presentació que vaig rebre d' ell quan vaig veure'l entrar a la Llibreria 22 de Girona. Però l' explosió Espinàs m' esperava al cap d' uns minuts, una explosió sense focs d' artifici. Aquella que t' adones que has viscut un cop te'n vas a casa, i percebs els seus efectes.
La seva intervenció va començar amb el mateix posat que la seva entrada a la llibreria...com qui no vol la cosa. Sense cap introducció impactant, com si desconeixes el discurs a seguir (ell no fa discursos). El to de conversa i la mirada juganera -mirada que se'n va passar per alt abans de començar la presentació-, em va anar embolcallant en la seva filosofia de viure.
Sí, parlar de J.M. Espinàs i de qualsevol dels seus llibres i escrits, és parlar d' una filosofia vital. La seva:
Inventari de jubilacions, 1992
"La meva ambició no consisteix a ser feliç, una obsessió que ha fet molt infeliços. Sinó a adonar-me dels instants en què es produeix la seva màgica presència".
El meu ofici , 2008
"L' article diari és un petit desafiament al meu mecanisme pensant. Crec que un pensament no és una peça acabada, sinó una fàbrica de nous pensaments". "El meu ofici: desfent tòpics".
Sobre els llibres dels seus viatges
"La lentitud et permet descobrir la diversitat. En els viatges a peu jo vaig a buscar la dimensió de ficció que hi ha a la realitat. Els personatges i fets amb que topo són superiors a la meva imaginació. Em fico en un ambient que ja viu per ell mateix."
En alguna ocasió, Espinàs ha comentat 'que sempre ha fet el que ha tingut necessitat de fer'. D'aquesta necessitat, els seus lectors hem descobert les nostres pròpies mancances i hem pogut saciar-nos amb una escriptura reposada, aguda, mental, contrastada i amb el punt de sal irònica just.
"L' escriptura pot ser emotiva, bella, sàvia, però és poca cosa sense caràcter". J.M. Espinàs, escriptor amb caràcter... i amb emotivitat, i amb bellesa, i amb saviesa.
Bona seducció de la saviesa Espinàs a tothom.
http://www.youtube.com/watch?v=3MbOH1JCQcg
sting - fields of gold
(caminant per camps d'or)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada