dissabte, 25 d’abril de 2009

Bellcaire i Bellaparts

Divendres novament. A la casa de Salt, la casa de la meva infància, les quatre bosses eren apunt per fer el curt trajecte que ens portaria a casa els avis, a Bellcaire de l' Empordà.

Els cinc primers anys de vida, -de la meva, vull dir- cada divendres empreniem aquest mateix camí...i quin camí! A mesura que ens anàvem acostant, els camps dominaven la nostra visió i la pau domesticava els nostres esperits.

I per fí Bellcaire. La petita Bellcaire, que té més castell que poble...o tenia, perquè el d' ara és una simulació de castell (o no sé ben bé què simula).
En canvi, Can Sadurní, -nom amb el qual va èsser batejada la casa gràcies a un revesavi- em semblava molt gran. I m' ho segueix semblant.
Una extensa reixa separa Can Sadurní del Carrer Orient i de la plaça del davant, i un cop l' atravesses, encara s' ha de recòrrer uns quants metres abans d' arribar a l' entrada de la masia. Aquells metres, van fer les funcions de sala de jocs a l' aire lliure, on més vegades els meus genolls van tèmer per la seva integritat, i on les gallines miraven encuriosides a aquella nena de rínxols que els hi donava ordres que es portessin bé, talment com unes alumnes improvisades -millor aquestes nines mòvils que no les de plàstic.

Al arribar amb el cotxe al destí final, hi havia un ritual que sempre es repetia, encara que ningú l' hagués establert. Jo sortia accelerada del cotxe, passava per la gran porta i encarava les escales desiguals que em duien directament a la gran cuina on sabia que hi trobaria a la meva àvia...i sempre la hi vaig trobar.

La meva àvia, era de Bellcaire i es va casar amb l' hereu de Can Sadurní, en Lluís Bellapart. En Lluís Bellapart va nèixer en aquella casa el 1899. El seu pare, el igualment Lluís Bellapart, també hi va nèixer. I el pare del seu pare, en Sadurní Bellapart -sí, el que va donar nom a la casa. I el pare del pare del pare, en Joaquím Bellapart. Aquest últim va ser qui, havent nascut a Bellcaire, va adquirir la casa quan es va volguer casar.

A part de les boniques formes, i del valor sentimental gravat en el meu cor, la casa poseeix una curiositat que la fa digne de mencionar en aquest bloc, que pretèn parlar de "saviesa", encara que aquesta sigui casolana i popular.

En el frontó del portaló, cisellat sobre la pedra, hi ha un escrit pensat per advertir a les generacions posteriors.

"ALS MEUS FILLS I SUCCESSORS, NO US FIEU DE FALSOS AMICS. US CREARAN EMBOLICS...."
Tot seguit, explica una breu història d' un avantpassat, que va pecar de confiat i va prestar diners a un suposat 'amic'. Es va quedar sense amic i sense diners.

De llavors ençà, moltes generacions hem tingut l' ocasió de llegir aquesta advertència amb forma de rodolí, i beneficiar-nos de la saviesa de l' experiència.

Can Sadurní, casa d' arrels i records...i de bons consells.

Lluís Llach - "País petit"
http://www.youtube.com/watch?v=UfAu0Dvm6p4
Malalta d' amor pel meu pais

4 comentaris:

en Vaqué ha dit...

Molt bona, l'ocurrència del teu revessavi, cosa que em fa pensa que, avui, les nostres petites dosi de saviesa no podem (no volem) gravar-les en pedra per a gaudi dels nostres néts: les gravem en el twitter, el blog o el facebook amb una perdurabilitat força dubtosa. On és la pedra que podran llegir els meus néts? Tinc moltes coses per dir-los!

Tina Bellapart ha dit...

Estic amb tú, Enric. Jo també sento la necessitat de deixar constància del meu pas per aquest món..i tinc clar que d' alguna manera en deixaré registre..potser no sobre pedra, però sí sobre paper. Tinc escrits guardats de quan era petitona -més petitona que ara-, que ara em fan molta gràcia i fins m' emocionen; m'imagino el valor que li donaré quan sigui velleta o els que vinguin després de mí, els llegeixin.

Bé, tot comença escollint una pedra...

Roger Costa-Pau ha dit...

paisatge (s) interior (s) i paisatge (s) exterior(s); la seva fusió es deu fer en el curs de la vida.

Cistina Llorens ha dit...

Hola Tina Bellapart, soc Cristina Llorens, El meu germà Josep et va trobar en aquet blog en la recerca d'informació dels nostres avantpassats. Nosaltes som néts de Maria Bellapart Valls, germana petita del teu avi. Aixi, doncs, també som de Can Sadurní. En agradaria que ens possesim en contacte per intercanviar informació. Tenim l'arbre genealògic molt avançat.

Publica un comentari a l'entrada