dissabte, 4 d’abril de 2009

Somni Roig

Vàren arribar quan els únics acords musicals que s' escoltaven en aquells paratges virginals, eren els dels crits de les gavines i els de l' onatge del mar. Una harmonia perfecta de notes estridents, les gavines, i sons propers al chillout, el mar.
Ells foren els encarregats d' obrir el camí que va permetre anys més tard sentir altres ritmes musicals. En les caluroses i humides nits dels estius d' uns anys encà, les veus de grans figures de l' escenari emmudeixen per unes hores el cant del mar.

Tot això ho feren perseguint un somni personal.
Somni per a ells i realitat per a nosaltres.

La guerra, la gran destructora de projectes i somnis, va ser l' enemiga que entorpí que poguessin palpar el preu del seu treball. Cinquanta llarguíssims anys van haver de passar per contemplar un paradís que no tastàren. La segona enemiga va aparèixer a l' escenari per finalitzar definitivament la funció: la mort.

Molt a prop, en el punt més elevat d' aquell paradís, i sense perdre de vista la costa que els va seduir, descansa el matrimoni somniador de realitats. La seva tenacitat i visió de futur els va convertir amb esculpidors d' un paradís: El Cap Roig.

Nicolau Woevodski, fregant la quarentena, i amb un passat dificultós a l' esquena, va decidir que la vida que havia portat fins aquell moment no volia viure-la més. En crearia una de nova, feta a mida, utilitzant els ingredients que els seus desitjos prescriguessin.

L' enèrgica Dorothy Webster abanderà els mateixos desitjos del seu segon marit. Londres no era prou gran per encabir la seva vitalitat i ànsies de llibertat que la societat encorsetada anglesa impedia portar a la pràctica.

D' aquesta fantàstica bogeria, les il·lusions van anar adquirint cos, un cos d' una bellesa magnificent:

- les bessones anomenades Gate House (les torrasses de l' entrada al recinte);
- el Village, cases destinades al personal de servei;
- l' embarcador i les llargues escales que hi conduïen;
- la joia de la corona: el Castell, talment sortit d' un conte medieval, amb sumptuoses estances i llits propis de la cort de Lluís XIV;
- una biblioteca farcida de llibres amb lloms bellíssims,
- i la guinda de tot plegat, el cimbori, la torre-mirador amb vuit finestrals amb forma d' ogiva, imaginat com a futur estudi d' inspiració (impossible no inspirar-se en una estança envoltada de la visió del mar)

...Un veritable museu d' art.

No es d' estranyar, doncs, les paraules que va dedicar un diari local de l' època al senyor Woevodski, el febrer de l' any 1930:

"Woevodski, plànols a la mà, va bastint pacientment una obra superba i poc abans de traspassar el llindar de la seva propietat, hom ja té la sensació que un home que sap fer les coses cercant la perfecció ha passat per allà. S' hi veu l' home que sap on vol anar."

Han passat 35 anys des de que 'el rus' va abandonar la seva obra i aquest món. Com cada primavera, avui, el Cap Roig encara dormiteja els pocs dies que li queden abans que l' estiu el desperti del tot. El so de l' onatge del mar fa de cançó de bressol a la pedra fosca del solitari castell i a l' espectacular jardí, que en Joan Carles, l' apersonat jardiner, amb devoció i dedicació, mima durant tot l' any. Molts preparatius estan començant a coure's per trencar el silenci del hivern en el proper Festival dels Jardins del Cap Roig.
Però no ens enganyem. El festival hi és present durant tot l' any, d' una manera més serena i natural.

Cap Roig, el llegat d' un somni, escrit per Xavier Febrés i editat per Fundació Caixa de Girona l' any 2000, explica aquesta historia apassionant ocurreguda en un paratge d' excepció.

http://www.youtube.com/watch?v=dx_v5qVv6H4
Leonard Cohen - Dance me to the end of love
(Un dels son que l' estiu del 2009 emmudirà el mar)

2 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

FELICITATS PEL BLOG, UNA SALUTACIÓ

Tina Bellapart ha dit...

Moltes gràcies pel comentari, Té la mà Maria.

Publica un comentari a l'entrada