dissabte, 23 de maig de 2009

Embriagadesa

El frare Francesc Eiximenis, nascut a Girona el 1340, va escriure el llibre "Com usar bé el beure e menjar". En ell comentava 'quan de bé fa a l' home beure moderadament i com el fa estar alegre', i que 'la soberana benignitat de Deu i la seva providència ordena beure vi per allunyar la tristor de l' home'.

És cert. Així ho diuen els experts amb el cos i també els experts amb el vi.

Però a més dels beneficis que apuntava Eiximenis, el vi té un element afegit. Forma part de la nostra cultura, tinguent un paper destacat en les relacions socials, econòmiques, gastronòmiques, etcètera. Cada vi és la petja d' una terra, d' un clima, d' un tipus de raïm, i d' una forma d' elaboració que marquen la seva singularitat.

Reconec la meva falta de 'saviesa' en tot el que fa referència a un món que percebo increïblement 'seductor' i complexe. No obstant la meva ignorància, hi ha una cosa que em fascina: la sensualitat de les expressions emprades pels entesos per definir els diferents tipus de vins.

Descripcions com: "Color robí, olor de violetes, taronges i llessamins, sabor provinent d' una vellesa calmada..."; o "Vi de color obscur que recorda la confitura i la Regalèssia sobre un fons suau especiat i torrat..un vi del present que parla del passat".

Cada definició és una essència de poesia que sotmet cadascun dels nostres sentits a un estat de dolça embriagadesa.

Parlant de vins i d' embriagadesa, em ve al cap un text de Charles-Pierre Baudelaire on esmenta les dues coses. En Petits poemes en Prosa, Baudelaire recita el poema prosaic "Embriagueu-vos", per exposar-nos la fórmula de viure el temps que tenim:


"Cal viure sempre embriac. Tot consisteix en això. És l'única qüestió. Per a no sentir l'horrible pes del Temps, que doblega les vostres espatlles i us inclina cap a terra, cal embriagar-se sense treva.
Però de què? De vi, de poesia, de virtut, al vostre gust. Però embriagueu-vos.
I si alguna vegada, en els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una vall, en la solitud malenconiosa de la vostra cambra, us desperteu, amb l'embriaguesa ja afeblida o desapareguda, demaneu al vent, a l'onada, a l'estrella, a l'ocell, al rellotge, a tot allò que fuig, a tot allò que gemega, a tot allò que roda, a tot allò que canta, a tot allò que parla, demaneu-li quina hora és; i el vent, l'onada, l'estrella, l'ocell, el rellotge, us respondran:
—És l'hora d'embriagar-se! Per a no ser els esclaus martiritzats pel Temps, embriagueu-vos; embriagueu-vos sense treva! de vi, de poesia, de virtut, al vostre gust."


No, no és apologia de l' embriagadesa alcohòlica. Baudelaire ens parlava de l' embriagadesa per tot allò que fa bonica i interessant la nostra vida.

Que sempre trobem coses per embriagar-nos.

Opus - Live is Life
http://www.youtube.com/watch?v=sPT989Lyvmk
"Vida és vida quan tots sentim el poder"

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada