dissabte, 16 de maig de 2009

Rusalka

Passejant enmig d' una Girona transformada en jardí, m'he retrobat de nou amb un escrit on es narra la bonica i malenconiosa llegenda de Rusalka, la dona d' aigua.

Certament, dona és el que volia ser, quan en realitat la seva condició de nimfa l' obligava a habitar les aigües humides i dolces d' un llac. Des de la dolçor de la seva casa, però, va descobrir que a fora, existien sabors més intensos: es va enamorar.

Aquesta llegenda, extreta de la mitologia eslava, ha encegat, talment com el cant d' una sirena d' Ulisses, a molts poetes i escriptors; de terres allunyades i de terres més properes.

De les dones d' aigua, n' ha parlat en forma de conte de fades, l' escriptor bohemi Karel Jaromir Erben ,o el més reconegut Hans Christian Andersen.

De les terres properes, Jacint Verdaguer va caure en el influx d' una goja i les seves companyes, en la seva emblemàtica obra Canigó; i Victor Català ens va contar la història de Floridalba, una encantada que es va proposar de fer perdre la santedat a un ermità.

Un poeta va ser el culpable d' escriure el llibret que va captivar a Antonin Dvorak, i d' on va nèixer la seva òpera més famosa: la preciosa Rusalka. Va ser estrenada l' any 1901 a Praga i a Catalunya ens va arribar el 1924.

L' òpera es divideix en tres actes plens de màgia, on destaca la delicadesa de l' àrea Cançó a la Lluna. Una cançó que sorgida de les veus de Rusalkes, com la de la soprano Renée Fleming, o la d' Ana Netrebko, fa impossible la impassibilitat. Aquest cant desesperat a la lluna, és el cant escollit per seduir la saviesa que invoco en aquest bloc.

La ciutat dels quatre rius, Girona, ciutat d' aigua dolça i de moltes llegendes, com no podia ser d' altra manera, també té la seva pròpia dona d' aigua. La Cocollona, amb cor de dona, pell de cocodril i ales de papallona, sura per les aigües que travessen la ciutat, quan la lluna és plena.

Si el teu cor és sensible, i la lluna molt rodona, potser viuràs l' experiència de comtemplar-la. Diuen els que l' han vist, que el seu espectre mig transparent i borrós, neda amunt i avall entre el Pont de Pedra i el Pont de les Peixeteries Velles.

El proper 7 de juny, el cel nocturn tornarà a ser il·luminat per una formosa lluna plena....

http://www.youtube.com/watch?v=Edzl5gSwrGQ
(un altra veu de Rusalka..)

2 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

felicitats un molt bon blog
una abraçada des de Reus

Tina Bellapart ha dit...

Moltes gràcies. El teu comentari és un estímul.

Publica un comentari a l'entrada