divendres, 5 de juny del 2009

Aficions

"A mí m' agrada ser aficionat. Escriure per ofici és un dels grans perills de l' escriptor. Quan un aconsegueix un estil, un to i una música i es manté fidel a ells...això pot no ser bo. Així que intento ser un escriptor sense ofici, que està aprenent coses continuament".

Reflexionant amb aquest 'raonat' raonament, no deixo de pensar, que l' última frase és molt aplicable a la vida en si. Viure sense ofici de viure. Viure aprenent continuament a viure. Una bona manera d' evitar l' estancament a una rutina que entumeix la nostra inclinació natural a la curiositat i la passió. Com molt bé definia la mateixa persona "la nostra vida és el que un llegeix, veu, experimenta, escolta, és allò que un va somiar, allò que li van explicar, el que va imaginar o va entreveure. Tot això és vida. La imaginació ajuda al observador, complementa".

El propietari d' aquestes reflexions, és un professor llicenciat en Filologia Hispànica, que un bon dia -molt bon dia- va decidir fer públic que també és un escriptor. I el públic li va reconèixer. La seva primera novel·la va ser guardonada amb el premi de la Crítica i el de Nacional de Literatura. Juegos de la edad tardía va presentar al públic a Luis Landero.

La crítica el defineix com un escriptor d' estil ple de precisió i de troballes verbals.
Una troballa verbal, per exemple, és dir que "cal aconseguir expressar amb precisió el que és subtil, i amb ambigüitat el que és evident". Landero demostra conèixer molt bé la capacitat que té l' ambigüetat -sempre en el marc apropiat- de crear una pàtina de sensualitat i d' encant a la nuesa de l' evidència. I per contra, l' esclat que significa, descobrir obertament què s' amaga darrera la cortina de la subtilesa.

'Fascinat pel llenguatge'. Fascinant definició.

Les seves reflexions són un regal a les neurones mig adormides per les drogues de la mediocritat i l' absurditat que aquest món ens ofereix insolentment. "Vaig aprendre a combatre la mediocritat envoltant, imaginant històries", diu Landero.

Històries contra la mediocritat.... bona cura al mal d' aquest potent estupefaent.


Black - Wonderful life (Maravellosa vida)
http://www.youtube.com/watch?v=nl_fZRLbumM
"Màgia per tot arreu..."

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada