divendres, 26 de juny de 2009

Això és el que hi ha

Adéu....

Ha marxat deixant un adéu en forma d' entrades que s' han quedat sense concert. Les entrades més cares del món per escoltar un 'fantasma' en vida, (o almenys amb aquesta aparença, de petita, imaginava els fantasmes quan no portaven el llençol damunt) ara, sense vida.

"Això és el que hi ha", diu el nom del que havia de ser l' últim concert. I com una presa de pèl, 'el que hi ha', el que ha quedat de tot 'això', són les entrades milionàries reconvertides amb estampetes del record d' una mort no anunciada.

Ell, el negre més blanc de la història; el que pensava que ser negre era un taca en el seu expedient; no sabia que, igual que les taques més grosses, ell sempre destacaria en el gran llenç del món. Si era negre, el fons sempre seria blanc. Si era blanc....el fons sempre seria negre. Com no es va adonar d' aquest carisma?

Parlava d' un món millor, ple de mil fantasies, on els nens no haguessin de créixer i transformar-se en els abominables 'adults', aquells monstruosos èssers, culpables de les grans desgràcies dels nens. Parlava d' un parc infantil planetari. Parlava....d' una utopia. Com ell mateix. Ell va ser la seva pròpia utopia. I com sempre passa amb aquestes concepcions ideals, no es fan realitat. Amb diners va intentar comprar els seus somnis, però les utopies no tenen preu. Ni tan sols la bombolla d' oxigen que va adquirir, li va donar la vida que la contaminació que respirem la resta de la humanitat, sí ens dóna.

Tenia jo set anys, quan una nit va aparèixer en el televisor de casa, per explicar-me què era la por. Durant moltes nits, el llum encès del passadís i la porta oberta del dormitori dels meus 'sacrificats' pares, van intentar combatre els zombies monstruosos que volien entrar a la meva habitació. Sí, Thriller em va explicar com ningú, què era la por...gràcies pel detall, Michael, encara que et confesso que no calia.

Només vull dir que aquestes seran les meves darreres actuacions a Londres. Quan dic que això és el que hi ha (This is it), això és el que hi ha! Interpretaré les cançons que els meus fans volen escoltar. Aquestes seran les últimes funcions en les que es baixarà el teló. Això és el que hi ha i ens veiem al Juliol.”

Bé, el juliol no ens veurem, Michael, perquè com deies en la lletra d' una de les teves cançons, gone too soon...'se'n va anar molt aviat'.

Em permeteu aquest petit fragment d' un conte que segur que ja endevineu abans de començar?

" Campaneta va escampar tot de pols màgica sobre el vaixell i van sortir volant per portar la Wendy i els seus germans cap a casa. Quan per fi els van deixar, Wendy li va oferir quedar-se a viure amb ells, però en Peter va respondre:
- Si em quedés aquí creixeria i mai més podria tornar al país de Mai Més, Wendy - I dit això, se 'n van tornar ell i vaixell cap al país de Mai Més
."

Això és el que hi ha... el setè dels Jackson per fi ha fet realitat la seva utopia. Aquest món era massa real pel Rei del Pop. Fins Mai Més, Michael. Si existeix aquest país, allà ens hi retrobarem.

Earth Song Michael Jackson
http://www.youtube.com/watch?v=QlyE5diR_fg
On ens hem equivocat?

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada