diumenge, 19 de juliol de 2009

BWV

Silenci! El mestre es disposa a fer feliç la nostra oïda. Només amb el silenci de les nostres veus, podrem captar amb plenitud els sons melodiosos de la perfecció. La perfecció de Johann Sebastian Bach.

Quina serà l' escollida? Quina de les més de mil obres catalogades en el Bach Werke Verzeichnis, serà l' encarregada d' omplir d' admiracions el silenci?

Potser tindrem la sort de veure'ns embolcallats per la magistral i extenuant "Toccata i fuga en Re menor". Hom no pot deixar d' interrogar-se, com és possible, que unes mans grans i amples -segons comentari de la seva segona esposa- interpretin amb l' agilitat d' un colibrí. Si és aquesta obra la que finalment escoltem, preparem-nos per no disposar ni un sol moment de respir. Durant tota la peça, les notes mantindran una conversa endimoniada, de ritme accelerat, on ni tant sols tindran la paciència d' esperar a que l' anterior acabi la seva centèssima de segon. Totes parlen...totes es responen...i tú...no tens prou oïda per assimilar-les totes. Hi ha adjectius per definir aquesta excaltació auditiva?

O potser sí. Potser sí serà un dels sis Concerts de Brandenburg, on cap d' ells necessita de l' altre per bastir una personalitat que ja posseix en si mateix.
Flautes, violins, violes, trompetes, el clavecí, l' oboè, es reuneixen per ensenyar-nos la disciplina de la indisciplina. Una exhibició de coneixement de la tècnica, només superat per la bellesa. Tots els instruments, junts o separats, dominen els ritmes i les velocitats en un maridatge compositiu insaciable.

Sota "la vella perruca" -com en una ocasió un dels seus vint fills el va definir-, hi feia estada la ment d' un geni. Un geni que va nèixer, viure i morir en terres germàniques i que va donar personalitat i temperament a l' escenari musical del Barroc. Què seria el Barroc sense Johann Sebastian Bach? Seria Händel, seria Defoe o Molière, Rembrand..,però ens faltaria Bach, sens dubte.

Johann Sebastian Bach (1685-1750) va obsequiar al món seixanta-cinc anys de vida dedicada a la música. Bellíssimes cantates, oratoris, passions, misses, suites, corals, càntics...van ser composades "per a la glòria de Déu". I jo responc: AMÈN.

En certa ocasió, un Bethoven ja envellit i isolat del món exterior per la sordera, va desitjar "acabar els meus dies en companyia de l' espiritualitat que representen els retrats de Händel, Bach, Gluck, Mozart i Haydn, que amb mí estan sempre".

La comdenna dels genis, acabar sords o cecs. Händel i Bach, van acabar els seus dies cecs, però no cecs d' inspiració.
"On ara vaig, veuré colors més bonics i sentiré la música que fins ara només hem pogut somiar".
Un Bach cansat i envellit.
M' atreveixo a fer una petita modificació a aquestes paraules d' acomiadament: amb Bach hem sentit la música que no podíem somiar.

(Excels...)
http://www.youtube.com/watch?v=gAq-LbGopUI
Bach,BWV 51,Aria: Jauchzet Gott In Allen landen

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada