diumenge, 26 de juliol de 2009

Naturalment

La natura que ens envolta i que ens composa. La natura és la nostra vida i la vida de tota existència. I fins i tot, la natura és poesia. És la poesia de Miquel Martí i Pol, de Josep Carner, de Narcís Comadira. De Fernando Pessoa i d' Antonio Machado. De qui escriu i de qui llegeix. De qui canta i de qui escolta. De qui contempla i de qui somnia.

La natura que imaginem que ens pertany, i el que ens pertany és ser d' ella.
La natura ens acarona i ens traiciona. Ella posa les normes. Nosaltres les obeïm; les seves lleis no convé passar-les per alt.

"No demanis explicacions a les pedres/ No demanis explicacions al vent/ perquè no contestaran/ o faran que no et senten/ perquè l' únic que explica/ el vent és el vent/ i el vent siula/ perquè l' únic que explica l' arbre és l' arbre/ i l' arbre calla.
No vulguis comprendre/ sols contempla."
Ressonància, d' Andreu Vidal.

Contemplar és el que va fer Joan Salvat-Papasseit en el seu Poema sense acabar. Petrarca també va parlar de les seves contemplacions en diversos sonets. William Shakespeare contemplava a la seva estimada com una primavera eterna, sense hivern..

Joan Maragall va suplicar en un Cant espiritual:
"Si el món és tan formós, Senyor, (...)
Si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per ells,
per què acluca'ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap."

Antonio Lucio Vivaldi, no va trobar paraules que expressessin el fruit de les seves contemplacions, potser perquè va ser la seva oïda qui millor va recollir les sensacions de la natura. Els ocells cantant sense parar en un dia assolellat de primavera; una violenta tempesta de pocs minuts d' una tarda calurosa d' estiu; la cacera enfrontant-se a la tardor per robar-li el que la natura a creat; o la pluja fina i freda de la grisor d' un hivern. Vivaldi va entendre el llenguatge de la natura i en va fer una excel·lent transcripció en Les Quatre Estacions.

La natura és presumida. Escull el vestit segons el caprici que més li plau. Pètals perfumats, plomes per enlairar-se i albirar l' horitzó, carn i ossos per acariciar l' ardent amor. Ella es dissenya. I nosaltres?

"De la natura de les coses
cal extreure el plaer de viure"
De Rerum Natura (1977), Àngel Terron

http://www.youtube.com/watch?v=nGdFHJXciAQ
Vivaldi - Four Seasons (Winter)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada